Què és la Història Contemporània?
L'EDAT CONTEMPORÀNIA.
(De finals del segle XVIII als nostres dies).
La història contemporània té les seves característiques pròpies, que la singularitzen, dins del procés històric general. En la segona meitat del segle XVIII es manifesten ja els símptomes inicials de transformació, que comencen amb un profund canvi en les estructures econòmiques. Aquestes transformacions econòmiques es corresponen amb altres intenses mutacions en les estructures socials, i ambdues es relacionen igualment amb canvis en el pensament, la ideologia i la cultura. Conseqüència de tot l'anterior és la modificació que s'opera en les doctrines i formes polítiques, adaptant-se els nous sistemes polítics a les estructures econòmic-socials i culturals.
El conjunt de totes aquestes metamorfosis constitueix la base diferenciadora del món contemporani dins del procés històric general:
En l'economia es produeix i estén la revolució industrial, imposant-se amb la industrialització el desenvolupament del capitalisme.
En la societat es produeix l'alteració de l'anquilosada estructura estamental, configurant-se una societat de classes entre les quals la burgesia serà l'ascendent i dominant, aviat pressionada pel proletariat i els moviments obrers.
En el pensament i la cultura es trenquen els rígids i dogmàtics sistemes anteriors, estenent-se i predominant el racionalisme, el realisme i l'esperit crític.
En política fa crisi l'Antic Règim, amb el seu absolutisme il·lustrat, establint-se les doctrines i sistemes característics del liberalisme i la democràcia en la forma de monarquies constitucionals i repúbliques, que experimentaran en el seu interior el creixement i expansió del socialisme. .
La substitució del conjunt de valors del món modern (segles. XVI-XVIII) es va fer inicialment a través d'un llarg i lent procés, mitjançant la contínua pressió per a imposar-se per part de la nova societat enfront de les estructures tradicionals, que oposaven una forta resistència a les transformacions. Malgrat això, és manifest el progrés i avanç de les noves estructures econòmic-socials i politicoideològiques a favor de la transformació total de la societat, que acaba per realitzar-se configurant la civilització contemporània.
L'època contemporània coneix l'actuació durant el segle XIX i XX d'una sèrie de forces històriques fonamentals per a la configuració i caracterització històrica d'aquest període:
El nacionalisme: força creadora d'Estats i base del desenvolupament de noves nacions.
La democràcia i el liberalisme: transformadores de l'ordre jurídic-polític i de l'estructura social.
L'economia capitalista: productora de béns juntament amb la tècnica i amb el sistema industrial
La força revolucionària del proletariat: organitzat sindical i políticament, i identificat amb el socialisme.
La força expansiva de l'imperialisme: fenomen econòmic-polític, que tindrà la rèplica en el segle XX amb la de la descolonització.
Les forces polític-morals de la humanitat, contemporània, que aspira a la llibertat tant dels individus com dels pobles, al benestar, a la pau, la igualtat i la justícia.
Objectius generals.
1. Conèixer i analitzar els fets més significatius de la Història del Món
Contemporani, situant-los en el temps i en l'espai, i destacant la seua
incidència sobre el present.
2. Explicar i interrelacionar els canvis socioeconòmics, polítics i de mentalitat
col·lectiva característics dels dos últims segles.
3. Manejar de manera adequada la terminologia acceptada per la historiografia,
aplicant-la a la Història contemporània.
4. Analitzar les situacions i problemes del present, amb una visió que
transcendisca els enfocaments reduccionistes, i que conduïsca a una
percepció global i coherent del món.
5. Fomentar la sensibilitat davant dels problemes socials actuals, potenciant una
actitud crítica i un sentit responsable i solidari en la defensa dels drets humans,
els valors democràtics i el camí cap a la pau.
6. Comprendre la Història com una ciència oberta a la informació i als canvis que
brinden les noves tecnologies.
El temps històric.
El procés històric contemporani, amb el desenvolupament divers i creixent de tots aquests valors i caràcters, s'estructura en:
1. El primer període, entre 1770 i 1830, és l'època de les revolucions burgeses, amb la crisi de l'Antic Règim fins a les revolucions polítiques liberals.
2. Des de 1830 a 1870, fase de l'apogeu de la burgesia, expressat en el capitalisme econòmic, el realisme cultural i el liberalisme sociopolític.
3. Des de 1870 a 1918, fase que es caracteritza per ser li època del gran capitalisme i de l'imperialisme, així com per la configuració del moviment obrer i el desenvolupament del socialisme.
4. Des de 1917, data de la primera revolució marxista, la russa, fins a 1945, i és la fase d'entre-guerres, amb la pugna entre democràcies capitalistes, socialisme marxista i totalitarisme feixistes que porten a la Segona Guerra Mundial.
5. Des de 1945 a 1989, fase de la Guerra Freda entre el bloc capitalista i el socialista.
6. Des de 1989 als nostres dies. Fase del nou ordre mundial dominat per una gran potència, els EUA, i la globalització de tots els aspectes de la societat humana.
- Professor: Toni Ribelles